Bases de dades bibliogràfiques

L’article parla de la temporada estival i se centra en la representació de La moschetta, de Ruzante, versió de Jaume Fuster i muntatge de Ventura Pons.

Repàs de la trajectòria d’Angelo Rinaldi i comentari de l’obra l’Education de l’oublie

Comentari sobre autors com Guy de Cars, Irving Wallace i George Moore.

Article sobre el fenòmen dels best-sellers que fa referència a escriptors com Alice Payne Hackett, D. H. Lawrence i Henry Miller.

L’article comença fent esment de l’actuació a Barcelona d’algunes companyies de teatre independent que, entre d’altres, representen: Plet per a l’ombra d’un ruc, de Dürrenmatt, Cuento para la hora de acostarse, de Sean O’Casey, Gaspar, de Peter Handke, Los viejos no deben enamorarse,  d’Alfonso Castelao i La boda de los pequeños burgueses, de Bertolt Brecht. A part, en l’apartat “El II cicle de teatre de Granollers”, es ressenya la posada en escena de Danzón de exequias, pel Grupo Ditirambo, de Madrid (10-XI). Es tracta d’una recreació d’Escurial, de Michel de Gheldérode. També es ressenyen els espectacles: Vitima do dever, de Ionesco, pel Teato experimental do Porto (17-XI);  Romance de Micomicon e Adhelala, d’Eduardo Blanco Amor, per la companyia Rosalía de Castro (24-XI), i Els justos d’Albert Camus, pel TAC (7-XII). En l’apartat “El XIV cicle de teatre per a nois i noies de Cavall Fort”, es ressenya La comèdia dels errors, de Shakespeare, La farsa dels metges, de Molière-Vidal Alcover, Un invent extraordinari, Euloxio R. Ruibal.

La lliçó, d’Eugène Ionesco, pel grup A-71 (Teatre Espanyol, 30-VII.); Pseudolos contra Amfitrió.Muntatge de Carles Trias sobre textos de Plaute, per Jocs a la Sorra (Teatre Grec de Montjuïc, Barcelona, 2-VIII.)

Les noces del llauner, de John M. Synge. Escola de Teatre Orfeó de Sants. (Institut Britànic de Barcelona, 19-IV.); Nit de forasters, de Peter Weiss. Jocs a la Sorra. (Sala Villarroel, Barcelona, 4-V.)

Quan va ser el darrer cop que vas veure la mare? de Christopher Hampton. Traducció de Manuel de Pedrolo. (Romea, 10-X.)

The Incredible Samuel Pepys, de David Butler i Christopher Denys. (Palau Güell, Barcelona, 5-XI.); III Cicle de teatre de Granollers: Entremés famoso sobre da pesca do Rio Miño, de Gabriel Feixóo de Aráuxo; Zardigot, d’Euloxio R. Ruibal; XVI Cicle de teatre per a nois i noies, de “Cavall Fort”: Les trapelleries de Scapí, de Molière; La comèdia dels errors, de Shakespeare.

La columna parla de la novel·la Catoia l’Enfarinat, de Joan Bodon

Traduït de l’anglès. No s’indica el nom del traductor.

Repàs de la trajectòria de Jean Camp

Article sobre el teatre valencià, en el qual es comenta l’influx que rep de Molière, Txèkhov i Gogol.

Repàs de les darreres publicacions de llibres per a infants, tant d’autors catalans com estrangers.

Repàs de les darreres publicacions de llibres per a infants tant d’autors catalans com estrangers.

Comentari sobre l’escena londinenca amb referències a autores com Edward Bond, David Storly, Alan Ayckbourn i Arnold Wesker.

Comentari sobre la creació lírica, en el qual es fan referència a Rimbaud, César Vallejo i Alberti

Es comenten dues obres que parlen de la violènca dels militars sobre la poblaió del país ocupat: La Ciociara, d’Alberto Moravia (1957), i Le Vésuve, d’Emmanuel Roblès (1961).

Dues filles d’estraperlo, de Pierre Le Ferblantier. Companyia de Joan Seguí. (Teatre Barcelona, 5 de setembre.)

El deixeble del diable, de George Bernard Shaw. Traducció de Carles Soldevila. Grup de Teatre El Globus. (Terrassa, Centre Social Catòlic, 4 d’octubre.)

El militar fanfarró, de Plaute, versió lliure de Joan Castells, grup de teatre “L’Escotilló”. (Vilanova i la Geltrú, 18 de gener.)

Els invasors, d’Egön Wolff. Traduïda i dirigida per Esteve Polls. Companyia del Teatre Popular de Barcelona. Patrocinada pel Club de Vanguardia. (Teatre Romea, 28 d’octubre.)

L’hort dels cirerers, d’Anton Txekhov. Versió catalana de Juli Leal. Grup Carnestoltes. (S. C. “El Micalet”. València, 12 de març.); L’escola dels bufons, de Michel de Ghelderode. Traducció de Jordi Pujiula. Gest, Companyia professional d’actors. Direcció: Pere Planella. (Teatre Capsa, Barcelona, 30 d’abril.); El petit príncep, d’A. de Saint Exupéry. Adaptació i direcció de Vicenç Vidal. Grup del Centre Social Catòlic de Terrassa. (Sala Regina, “Rialles”, Terrassa, 10 de maig.)

Tercer cicle de teatre de Granollers: La lliçó, de Ionesco; Anfitión, pon tus barbas a remojar, pel grup Ensayo Uno en Venta(muntatge sobre Anfitrió, de Plaute).; Tango,  de Slawomir Mrozek. Traducció de Jordi Voltar. Grup Palestra, de Sabadell (Auditòrium de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, 10-XI.); En alta mar, de Slawomir Mrozek. Grup Artístic Ignasi Iglésias (24 de novembre.); Macbeth,  pel Teatre d’Ubu Blau. (Teatre del “Micalet”, València, 18-XII.)

Uap al, espectacle basat en La pau d’Aristòfanes. Aula de Teatre. (Auditori de l’Acadèmia de Belles Arts. Sabadell, 8 de juny.); Orestes, de Lluís Solà. Basada en la traducció de Carles Riba de Les Coèfores. Grup La Gàbia. (Temple Romà. Vic, 14 de juny.)

Woyzeck, de Georg Büchner. Traducció de Carme Serrallonga. Teatre Associació Cultural. Direcció: Julio Castronuovo. Granollers. (Teatre Casino Club del Ritme, 14 i 18 de març.); La cantant calba, d’Eugène Ionesco. Palestra. (Auditòrium de la Caixa d’estalvis de Sabadell, 2 de març.); El carter del rei, de Rabindranath Tagore. Companyia d’Enric Borràs de Sant Feliu de Llobregat. Direcció: Joan Ribas i Figueras. (Centre Parroquial de Sant Feliu, 19 de març.); Les vespes, d’Aristòfanes. Pel grup Sambori d’Alboroia. (A. C. F. del Districte Marítim. València, 15-II.)

Els autors rememoren la seva coneixença d’Eugenio Montale.

L’aricle posa en relació la qualiat de l’escriptura de Hemingway amb la seva fama extraliterària.

Repàs de les darreres publicacions de llibres per a infants, tant d’autors catalans com estrangers.

Repàs de les darreres publicacions de llibres per a infants, tant d’autors catalans com estrangers.

Es comenten les obres d’Amos Oz, Vassilis Vassilikós, Peter Handke, Ionesco, Muriel Spark, Joan Bodon, Joseph Kessel i Pierre Jean Jouve.

Es ressenyen les representacions a París de Le precepteur, de Jacob Lenz, i Domage qu’elle soit une putain, de John Ford.

El llibre ressenyat analitza l’obra de Dostoievski des d’un enfocament cristià.

Es comenta, de manera general, la “Biennale” de teatre de Venècia. Es destaca la ruptura “evident i esperançadora” respecte a les edicions anteriors del festival. També es comenta, de manera més particular, l’actuació de Meredith Monk a Education of the Girlchild, el muntatge del Living Theatre i la representació d’Apocalypsis cum figuris, de Grotowski.

Apèndix ordenat segons els autors, amb els textos publicats a La Revista dividits en els apartats següents: “Poesia catalana”, “Poesia estrangera”, “Teatre català”, “Prosa imaginativa i no imaginativa catalana”, “Prosa imaginativa i no imaginativa estrangera”, “Assaigs d’autors catalans”, “Assaigs d’autors estrangers”, “Crítica literària catalana”, “Música” i “Il·lustracions” (p. 151-225).

Inclou, en forma d’apèndix, “Fragments dels textos originals” (poesia grega), “Sobre les Elegies” i “Sobre la traducció ribiana de l’epitalami de Catul”.

Reeditat, en versió catalana, a Esteve Pujals, Perspectives de literatura anglesa, Barcelona, Columna, 1994, p. 45-56.

Reeditat a R. T. Segers (ed.), Études de réception. Reception Studies. Actes du XIe Congrès de l’AILC/ICLA. Berna: Peter Lang, 1993, p. 141-150.

Publicat a la secció “Monogràfic: Homenatge a Marià Manent”.

Reeditat amb el títol “La recepción del Dadaísmo y Surrealismo en Cataluña”, a Ínsula, núm. 515 (1989), p. 25-27.

Publicat a la secció “Dossier: lletres alemanyes / lletres catalanes”.

La versió catalana de l’article, “La represa del ‘Teatre Íntim’ als anys vint”, va ser publicada a Els Marges, núm. 50 (1994): 119-125.