Bases de dades bibliogràfiques

Es repassa el llistat de les darreres obres estrangeres pblicades per Edicions 62. Destaca la presència de literatura italiana, soviètica i anglosaxona. No s’indica el nom de l’autor.

Representació de “La comècia de l’olla”, de Plaute, en la versió de Francesc Nel·lo. Representació de “Guillem Tell”, de Schiller, en la versió de Francesc Nel·lo. Representació de “Plet per l’ombra d’un ruc”, de Friedrich Dürrenmatt, en la versió de Joan Ribas.

Ressenya del muntatge de Frank V., de Dürrenmatt, a càrrec de Pau Monterde. Ressenya del muntatge de La comèdia dels errors, de Shakespeare, a càrrec de Josep-Anton Codina (trad. de Josep M. de Sagarra).

Programació del XII Cicle de teatre per a nois i noies de “Cavall Fort”: “El somni d’una nit d’estiu”, de William Shakespeare; “El gran Klaus i el petit Klaus”, conte d’Andersen; “La fera sotmesa”, de William Shakespeare.

L’article tracta de diversos autors de teatre europeu dels anys de post-guerra.

Crònica del Festival d’Avinyó

La ressenya parla d’una nova col·lecció juvenil que s’inicia amb els llibres “Joana d’Arc”, d’Aldo Brunetti, i “La Cabana de l’oncle Tom”, de Herriet Beecher Stowe.

Graham Greene, Nikos Kazandzakis, J. D. Salinger i Heinrich Böll.

“La meva illa”, d’Elsa Morante”; “La sal i el sofre”, Anna Langfus; “Fi de setmana a Dunkerke”, de Robert Merle; “Manhattan Transfer”, de John Dos Passos.

Es tracta d’una antologia de contistes estrangers diversos. Conté 21 contes

X cicle de teatre per a nois i noies de “Cavall Fort”: “Guillem Tell”, de Schiller.

Cicle de teatre de “Cavall fort”: “El destí de l’aranya”, de Sady Maurin.

Dues filles d’estraperlo, de Pierre Le Ferblantier. Companyia de Joan Seguí. (Teatre Barcelona, 5 de setembre.)

L’article comença fent esment de l’actuació a Barcelona d’algunes companyies de teatre independent que, entre d’altres, representen: Plet per a l’ombra d’un ruc, de Dürrenmatt, Cuento para la hora de acostarse, de Sean O’Casey, Gaspar, de Peter Handke, Los viejos no deben enamorarse,  d’Alfonso Castelao i La boda de los pequeños burgueses, de Bertolt Brecht. A part, en l’apartat “El II cicle de teatre de Granollers”, es ressenya la posada en escena de Danzón de exequias, pel Grupo Ditirambo, de Madrid (10-XI). Es tracta d’una recreació d’Escurial, de Michel de Gheldérode. També es ressenyen els espectacles: Vitima do dever, de Ionesco, pel Teato experimental do Porto (17-XI);  Romance de Micomicon e Adhelala, d’Eduardo Blanco Amor, per la companyia Rosalía de Castro (24-XI), i Els justos d’Albert Camus, pel TAC (7-XII). En l’apartat “El XIV cicle de teatre per a nois i noies de Cavall Fort”, es ressenya La comèdia dels errors, de Shakespeare, La farsa dels metges, de Molière-Vidal Alcover, Un invent extraordinari, Euloxio R. Ruibal.

“La comèdia de la guerra”, a partir de textos de Goldoni

L’hort dels cirerers, d’Anton Txekhov. Versió catalana de Juli Leal. Grup Carnestoltes. (S. C. “El Micalet”. València, 12 de març.); L’escola dels bufons, de Michel de Ghelderode. Traducció de Jordi Pujiula. Gest, Companyia professional d’actors. Direcció: Pere Planella. (Teatre Capsa, Barcelona, 30 d’abril.); El petit príncep, d’A. de Saint Exupéry. Adaptació i direcció de Vicenç Vidal. Grup del Centre Social Catòlic de Terrassa. (Sala Regina, “Rialles”, Terrassa, 10 de maig.)

La lliçó, d’Eugène Ionesco, pel grup A-71 (Teatre Espanyol, 30-VII.); Pseudolos contra Amfitrió.Muntatge de Carles Trias sobre textos de Plaute, per Jocs a la Sorra (Teatre Grec de Montjuïc, Barcelona, 2-VIII.)

Les noces del llauner, de John M. Synge. Escola de Teatre Orfeó de Sants. (Institut Britànic de Barcelona, 19-IV.); Nit de forasters, de Peter Weiss. Jocs a la Sorra. (Sala Villarroel, Barcelona, 4-V.)

Teatre de boulevard: “Visquem un somni”, de Sacha Guitry i “Caviar o llenties”, de Giulio Scarnacci; La Comédie du Russillon: “Délire à deux”, d’Eugène Ionesco i “Histoire du soldat”, de Ramuz i Stravinski.

Tercer cicle de teatre de Granollers: La lliçó, de Ionesco; Anfitión, pon tus barbas a remojar, pel grup Ensayo Uno en Venta(muntatge sobre Anfitrió, de Plaute).; Tango,  de Slawomir Mrozek. Traducció de Jordi Voltar. Grup Palestra, de Sabadell (Auditòrium de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, 10-XI.); En alta mar, de Slawomir Mrozek. Grup Artístic Ignasi Iglésias (24 de novembre.); Macbeth,  pel Teatre d’Ubu Blau. (Teatre del “Micalet”, València, 18-XII.)

Uap al, espectacle basat en La pau d’Aristòfanes. Aula de Teatre. (Auditori de l’Acadèmia de Belles Arts. Sabadell, 8 de juny.); Orestes, de Lluís Solà. Basada en la traducció de Carles Riba de Les Coèfores. Grup La Gàbia. (Temple Romà. Vic, 14 de juny.)

Woyzeck, de Georg Büchner. Traducció de Carme Serrallonga. Teatre Associació Cultural. Direcció: Julio Castronuovo. Granollers. (Teatre Casino Club del Ritme, 14 i 18 de març.); La cantant calba, d’Eugène Ionesco. Palestra. (Auditòrium de la Caixa d’estalvis de Sabadell, 2 de març.); El carter del rei, de Rabindranath Tagore. Companyia d’Enric Borràs de Sant Feliu de Llobregat. Direcció: Joan Ribas i Figueras. (Centre Parroquial de Sant Feliu, 19 de març.); Les vespes, d’Aristòfanes. Pel grup Sambori d’Alboroia. (A. C. F. del Districte Marítim. València, 15-II.)

L’article repasa la història del teatre independent a Catalunya durant els darrers deu anys. En aquest repàs, s’esmenten algunes de les obres estrangeres representades.

No s’indica el nom de l’autor. Anècdota còmica sobre la teoria dramàtica de Bertolt Brecht.

No s’indica el nom de l’autor. Es tracta d’una carta sobre la Pasqua escrita a Brasil per un pres que la va enviar a la comunitat Taizé. Traduïda del francès.

Llistat de muntatges representats a Barcelona durant l’any 1964. L’autora crida l’atenció sobre l’abundor de teatre estranger.

Breu ressenya sobre Bestialitat erotica d’Arrabal, El concili de l’amor, d’Oscar Panizza i Off limits d’Adamov

L’article parla de “Chaque homme dans sa nuit”, de Julien Green, i de “A Bourning Out Case”, de Graham Greene.

L’article parla de Julien Green i Nathanaël West

Comentari sobre autors estrangers publicats a la col·lecció “A tot vent”, d’Edicions Proa, i a “Biblioteca Breve”, de l’editorial Seix Barral.

L’article parla de còmic, en especial de l’americà.

Ressenya de la representació d’”Antígona”, en adaptació de Bertolt Brecht.

Ressenyes, entre d’altres, de llibres infantils traduïts de l’anglès i el francès.

Repàs de les darreres publicacions de llibres per a infants, tant d’autors catalans com estrangers.

Repàs de les darreres publicacions de llibres per a infants, tant d’autors catalans com estrangers.

En l’article es comenten algunes les novetats editorials adreçades als joves, tant les que són produccions originals catalanes com les traduides d’altres llengües.

Repàs de les darreres publicacions de llibres infantils tant d’autors catalans com estrangers.

Repàs de les darreres publicacions de llibres per a infants, tant d’autors catalans com estrangers.

Repàs de les darreres publicacions de llibres per a infants tant d’autors catalans com estrangers.

“Tintín al Congo”, “Vol 714 a Sidney”.

Repàs de les darreres publicacions de llibres per a infants tant d’autors catalans com estrangers.

“La caminada”, de Vance Marshall, “Em dic Aram”, de William Saroyan i “La tala del bosc”, de Carlo Cassola.

L’article parla de la poesia oriental

Article homenatge al Living Theatre arran de la seva desaparició.

Il·lustració de la coberta signada per Opisso

En aquest article es posa de manifest la influència que diversos estils europeus van tenir sobre el Modernisma a Catalunya.

Miguel-Ángel Asturias; Vladimir Nabòkov; Heirich Böll; Erich Marie Remarque

Cesare Pavese; William Faulkner; Witold Grombrowicz; Fiódor Dostoievski.

Es comenten les obres d’Amos Oz, Vassilis Vassilikós, Peter Handke, Ionesco, Muriel Spark, Joan Bodon, Joseph Kessel i Pierre Jean Jouve.

Nathanael West, Arthur Miller, Mary McCarthy, Allan Sillitoe, Lawrence Durrell, Dino Buzzati, J. L. Martín Vigil, Camilo José Cela.

L’article presenta l’estat de la qüestió del teatre a França.

Es ressenyen les representacions a París de Le precepteur, de Jacob Lenz, i Domage qu’elle soit une putain, de John Ford.

En aquest article es comenta la incidència del reaisme històric present en diverses literatures europees en la poesia catalana del segle XX.

Es comenta el programa de l’onzè Cicle de Teatre Llatí. Entre altres autors, s’esmenten: Labiche, Beumarchais, Ionesco, Peter Weiss...

[ressenyes]“Una besada abans de morir”, Ira Levin. Trad. Josep Vallverdú. (La c. d. p. 15). “Goupi Mans-Roges”, Pierre Véry. Trad. Maria Aurèlia Capmany. (La c. d. p. 16). “La pell d’un home”, Simenon. Trad. Gabriel Bas. (La c. d. p. 17). “Batudes a la ciutat”, Auguste Le Breton. Trad. Joan Oliver. (La c. d. p. 18). “El Sr. Marcel de la funerària”, Pierre Véry. Trad. Maria A. Capmany. (La c. d. p. 19). “L’home que mirava passar els trens”, Simenon. Trad. R. Folch i C. (La c. d. p. 20). “Qui mana”, Mickey Spillane. Trad. Manuel de Pedrolo. (La c. d. p. 22)

“Darrera la pista de Mowgli. El jurament dels vikins” (llibres Anxaneta. Barcelona, 1964), “Les joies de la Castafiore” (Editorial Joventut. Barcelona, 1964), “Vida de Jesucrist”, “Quo Vadis?”, “Bernardette” i “Les mil i una nits” (Editorial Bruguera. Barcelona, 1964)

Es comenta el programa del Cicle de Teatre Llatí, que inclou representacions d’obres de Ionesco, Labiche, Rosseau, Picasso i Weiss, entre d’altres.

“Els físics”, de Friedrich Dürrenmatt; “Ricard III”, de William Shakespeare

“Edip, rei”, de Sòfocles; “Edip 67”, de John Richardson; “Les tres germanes”, d’Anton Txèkhov; “Tot esperant Godot”, de Samuel Becket.

“Tartuf”, de Molière; “Els teixidors”, de Hauptmann; “Hingeman”, de Toller; “Galileu Galilei”, de Brecht; “El diable i el bon Déu”, de Sartre; “Tot esperant Godot”, de Beckett; “La indagació”, de Weiss; “Les arrels”, de Wesker.

“Figuretes de vidre”, de Tennessee Williams; “L’aniversari” i “El prometatge”, d’Anton Txékhov; “Patent professional”, de Luigi Pirandello; “Les arrels”, d’Arnold Wesker; “Tot esperant Godot”, de Samuel Becket.

“L’encens i la carn” (teatre popular europeu dels segles XV i XVI), adaptació de Feliu Formosa; “Tartuf”, de Molière, en traducció de Bonaventura Vallespinosa; “Els justos”, de Camus, en traducció de Bonaventura Vallespinosa; “Terror y miserias del III Reich”, de Bertolt Brecht, en adaptació de Herman Bonin, en llengua castellana.

“Tot esperant Godot”, de Samuel Beckett; “Arlequí, servidor de dos amos”, de Carlo Goldoni.

“La pau”, d’Aristòfanes.

Aparició de la col·lecció “El Galliner”. Ressenyes de “Knack”, d’Ann Jellicoe i de “L’òpera de tres rals”, de Bertolt Brecht.

“

“La rosa i l’anell”, de W. M. Thackeray; “Juli Cèsar”, de William Shakespeare; “Els justos”, d’Albert Camus.

“La comèdia de l’olla”, de Plaute

“Edip, rei”; “Poesía y verdad”, de Peter Weiss; “Un hombre para la eternidad”, de Robert Bolt; “L’òpera de tres rals”, de Bertolt Brecht; “Enterreu els morts”, d’Irwing Shaw

“Tot esperant Godot”, de Samuel Beckett; “Repetitio zanini ou confabulatio coquinaria” i “Philogenia”, d’Ugolino Pisani; “La pau retorna a Atenes” (versió de “La pau”, d’Aristòfanes); “Que vagi de gust, senyor comissari”, de Gilbert Laporte

Es comenta, de manera general, la “Biennale” de teatre de Venècia. Es destaca la ruptura “evident i esperançadora” respecte a les edicions anteriors del festival. També es comenta, de manera més particular, l’actuació de Meredith Monk a Education of the Girlchild, el muntatge del Living Theatre i la representació d’Apocalypsis cum figuris, de Grotowski.

29 de setembre ”L’Éte”, de Romain Weintgarten, pel “Théâtre de Poche” de Montparnasse. Actors: Catherine Hubeau, Richard Leduc, Marc Egraud i Ramain Weingarten. Dirrecció: Jean François Adam; 4 d’octubre ”Agamennone”, de Vittorio Alfieri, per la companyia “Proclemer-Albertazzi”. Principals intèrprets: Giorgio Albertazzi, Anna Proclemer, Daniela Nobili i Franco Graziosi. Direcció: Davide Montemurri; 6 d’Octubre ”Godot est arrivé”, de Miodrag Bulatovic, pel “Théâtre de l’Atelier”, de Ginebra. Actors: Alain Le Coultre, François Rochaix, Armen Godel, Dominique Catton, Rolan Bertin i François Germond. Direcció: Jorge Lavelli; 8 d’octubre ”Proceso por la sombra de un burro”, de Friedrich Dürrenmatt, pel “Teatro Estudio” de Madrid. Principals intèrprets: Francisco Salazar, José Francisco Vidal, Joaquin Pueyo, Antonio Llopis, Miguel Ángel G. Ayones, José María Buzón i Carmen Álvarez Buylla. Direcció: José Carlos Plaza