%0 Journal Article %J Reduccions: Revista de Poesia %D 1979 %T Carles Riba, tants anys després: Les versions en vers de Sòfocles i d’Eurípides %A Pòrtulas, Jaume %K 00 estudi descriptiu %K 01 teatre %K 01 tragèdia %K 03 mitologia %K 03 tècniques literàries %K 04 traducció %K 04 traduccions directes %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K 1939-1975 %K Eurípides %K Riba, Carles %K Sòfocles %X En aquest article, Jaume Pòrtulas intenta explicar per què les traduccions de Riba de les tragèdies gregues provoquen estupor en el lector. Segons Pòrtulas, la dificultat no està en el llenguatge de la traducció catalana, sinó en les característiques del gènere, insòlites per a un lector modern (referències mitològiques, tècniques estilístiques, convencions del diàleg). Riba afronta aquestes dificultats amb rigor i alhora es manté fidel al text original. %B Reduccions: Revista de Poesia %P 47-55 %G eng %N 9 %0 Book Section %B La recepción de los clásicos. La recepció dels clàsssics %D 2005 %T Fedra en l’escriptura teatral de Salvador Espriu %A Rosselló, Ramon X. %E Beltrán Llavador, Rafael %E Ribes Traver Purificación %E Sanchis llopis Jorge L. %K 00 estudi descriptiu %K 01 teatre %K 02 Guerra Civil %K 02 postguerra %K 03 estil %K 03 mitologia %K 05 adaptació %K 06 literatura catalana %K 06 literatura espanyola %K 1923-1939 %K 1939-1975 %K 1975-XXX %K Espriu, Salvador %K Villalonga, Llorenç %X L’article estudia la presència dels personatges del teatre clàssic grec en el teatre català durant el període de la Guerra Civil i la Dictadura franquista. En particular, estudia les dues versions de “Fedra”, realitzades per Salvador Espriu: la primera era una traducció del text “Fedra” escrit en castellà per Villalonga; i la segona, una obra teatral “Una altra Fedra, si us plau”, escrita per Espriu. %B La recepción de los clásicos. La recepció dels clàsssics %I Universitat de València %C València %P 33-47 %G eng %0 Book %D 1993 %T Mites del Modernisme a Catalunya %A Cerdà i Surroca, M. Àngela %K 00 estudi descriptiu %K 00 estudi històric %K 01 poesia %K 02 Modernisme %K 02 pre-rafaelitisme %K 02 wagnerisme %K 03 influència %K 03 mitologia %K 03 poètica %K 06 literatura alemanya %K 06 literatura catalana %K 1890-1906 %K 1906-1923 %K Casellas, Raimon %K Maragall, Joan %K Mestres, Apel·les %K Riquer, Alexandre de %K Viura, Xavier %K Wagner, Richard %K Zanné, Jeroni %X L’autora, per mitjà de l’aproximació al simbòlic i l’ús de la metodologia antropològica d’anàlisis interpretativa de la realitat, s’endinsa dins l’estructura profunda -imaginari, orientalisme, esoterisme- i accedeix a la peculiar mitologia modernista per dues vies principals: el mite de la Natura i el mite del Paradís, ambdós relacionats per la presència invisible que és l’ànima de les peculiars produccions del modernisme català. %S Argent Viu %I Pagès Editors %C Lleida %V 7 %G eng %0 Book Section %B Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània %D 2007 %T Sàtirs, faunes i nuditats a l’inici del noucents %A Garriga, Carles %E Malé, Jordi %E Miralles, Eulàlia %K 00 estudi descriptiu %K 01 poesia %K 02 hel·lenisme %K 03 mitologia %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 1890-1906 %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K Alomar, Gabriel %K Carner, Josep %K Guerau de Liost [Bofill i Mates, Jaume] %K Mestres, Apel·les %K Zanné, Jeroni %X Article sobre la presència dels sàtirs i faunes de la mitologia grega en la poesia catalana del començament del segle XX, amb exemples de poemes de Josep Carner, Gabriel Alomar, Jeroni Zanné, Guerau de Liost i Apel·les Mestres. %B Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània %I Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona %C Barcelona %P 107-121 %G eng %0 Journal Article %J Revista de Girona %D 1994 %T Traduccions i traductors %A Vilallonga, Mariàngela %K 00 estudi descriptiu %K 01 poesia %K 02 hel·lenisme %K 03 estil %K 03 influència %K 03 mitologia %K 04 traducció %K 04 traduccions directes %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 06 literatura llatina %K 1800-1890 %K 1890-1906 %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K 1939-1975 %K 1975-XXX %K Alsina, Josep %K Carbó Xavier %K Gou i Solà Joaquim %K Llovera, Josep M %K Mínguez Joan %K Planes i Feliu Joan %K Valentí i Fiol, Eduard %X Repàs de la vida i l’obra (tant de traducció com de creació) dels traductors gironins més destacats dels segle XIX i XX que es dedicaven a la traducció dels clàssics llatins i grecs. L’autora vol demostrar unes línies professionals i unes característiques comunes en tots ells. %B Revista de Girona %P 86-91 %G eng %N 163 %0 Book Section %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %D 2003 %T Els tràgics grecs, entre el Modernisme i el Noucentisme %A Malé, Jordi %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %E Malé, Jordi %K 00 estudi històric %K 01 tragèdia %K 02 Classicisme %K 02 hel·lenisme %K 02 Modernisme %K 02 Noucentisme %K 03 crítica %K 03 influència %K 03 mitologia %K 03 recepció %K 04 traducció %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 07 Fundació Bernat Metge %K 1890-1906 %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K Èsquil %K Eurípides %K Sòfocles %X L’objectiu d’aquest treball és resseguir i interpretar la presència d’Èsquil, Eurípides i Sòfocles en la literatura catalana del començament del segle XX, bàsicament en dos aspectes: les traduccions de la seva obra i la seva presència en els textos de crítica literària de l’època. %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %I Societat catalana d’estudis clàssics %C Barcelona %V Annexos 2 %P 235-254 %G eng %0 Book Section %B La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo %D 1998 %T William Shakespeare in Catalogna e l’introduzione del mito di Romeo and Juliet %A Cuccu, Marina %E Paolo Manichedda %K 00 estudi històric %K 01 drama %K 01 teatre %K 02 Modernisme %K 02 Noucentisme %K 02 Renaixença %K 03 influència %K 03 mitologia %K 03 recepció %K 04 literatura comparada %K 04 traducció %K 05 adaptació %K 05 assimilació %K 06 literatura anglesa %K 06 literatura catalana %K 1800-1890 %K 1890-1906 %K Balaguer, Víctor %K Shakespeare, William %X L’estudi té l’objecte de mirar quina incidència va tenir Romeo and Juliet dins de la literatura catalana, a partir de la primera obra d’inspiració shakespeariana, és a dir Les esposalles de la morta, de Víctor Balaguer, publicada el 1878. Aquesta obra va ser considerada una traducció lliure de la tragèdia del dramaturg anglès. I va propiciar la difusió del drama elisabetià a Catalunya. %B La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo %I Universitaria editrice cagliaritana %C Cagliari %V II %P 52-64 %G eng