%0 Book Section %B Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona %D 2004 %T Antoni Rubió i Lluch: la literatura catalana a la universitat %A Malé, Jordi %E Malé, Jordi %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %K 00 estudi històric %K 02 Modernisme %K 02 Noucentisme %K 03 estil %K 03 ideologia %K 03 teoria de la literatura %K 06 literatura catalana %K 07 Universitat de Barcelona %K 1890-1906 %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K 1939-1975 %K 1975-XXX %K Rubió i Lluch, Antoni %X Jordi Malé analitza els mètodes d’educació literària que s’aplicaven a la universitat catalana durant el segle XX, mirant el procés que porta des d’un model retòric-preceptiu a un altre històric-literari. S’ocupa després de l’ensenyament de la literatura catalana a la universitat, a partir de la primera càtedra de l’any 1965, i de la progressiva penetració del model historicista, superat després per un model que veia la docència com la construcció i la producció d’un saber al qual havien de contribuir els mateixos estudiants. %B Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona %I Universitat de Barcelona %C Barcelona %P 51-65 %G eng %0 Book Section %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %D 2003 %T Contestacions al Classicisme %A Murgades, Josep %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %E Malé, Jordi %K 00 estudi històric %K 02 avantguardisme %K 02 Classicisme %K 02 humanisme %K 02 Marxisme %K 02 Modernisme %K 02 Romanticisme %K 03 ideologia %K 03 recepció %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 06 literatura llatina %K 1890-1906 %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K Dalí, Salvador %K Maragall, Joan %K Miravitlles, Jaume %X Josep Murgades analitza els moviments d’oposició al classicisme presentant tres moments diferents entre el tombant de segles XIX i XX i l’esclat de la Guerra Civil espanyola. En primer lloc presenta la reacció modernista representada arquetípicament per Joan Maragall amb la seva arrel romàntica; el segon moment, el de les avantguardes, troba una veu significativa en la de Salvador Dalí; el tercer, el de l’aposta per la República, té un exponent indicatiu en Jaume Miravitlles amb la seva anàlisi marxista. %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %I Societat catalana d’estudis clàssics %C Barcelona %V Annexos 2 %P 255-272 %G eng %0 Book Section %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %D 2003 %T Enfortir el nostre nacionalisme literari. Els primers anys de la Fundació Bernat Metge %A Pòrtulas, Jaume %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %E Malé, Jordi %K 00 estudi històric %K 02 Classicisme %K 02 Modernisme %K 02 Noucentisme %K 03 catalanisme %K 03 ideologia %K 03 influència %K 03 nacionalisme %K 04 traducció %K 04 traduccions directes %K 05 assimilació %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 06 literatura llatina %K 07 Fundació Bernat Metge %K 1923-1939 %K Cambó, Francesc %K Carner, Josep %K Estelrich, Joan %K Nicolau d’Olwer, Lluís %K Riba, Carles %X Jaume Pòrtulas fa un estudi dels primers anys de la Fundació Bernat Metge i tria els primers vint-i-cinc pròlegs editats sense fer diferències per autors, importància, qualitat o condicionaments de cap mena. Selecciona alguns passatges particularment importants per donar una imatge de la convulsa realitat política del moment i, sobretot, de les reaccions que suscitaven en un grup representatiu d’intel·lectuals. %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %I Societat catalana d’estudis clàssics %C Barcelona %V Annexos 2 %P 51-65 %G eng %0 Book Section %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %D 2003 %T “És per això, diria un feixista, que Atenes caigué sota el jou de Roma”. Nicolau d’Olwer. Els clàssics i la construcció d’una ideologia nacional %A Miralles, Carles %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %E Malé, Jordi %K 00 estudi descriptiu %K 00 estudi històric %K 02 Classicisme %K 02 humanisme %K 02 Modernisme %K 02 Noucentisme %K 03 catalanisme %K 03 cultura %K 03 ideologia %K 03 influència %K 03 llengua %K 03 política %K 03 recepció %K 05 assimilació %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 06 literatura llatina %K 07 Fundació Bernat Metge %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K 1939-1975 %K Nicolau d’Olwer, Lluís %X Carles Miralles estudia el discurs polític de Nicolau d’Olwer amb les seves intervencions respecte a la importància del patrimoni dels clàssics des d’un punt de vista lingüístic i de consciència nacional. En els clàssics ell troba bàsicament l’arrel que sosté aquesta centralitat de la llibertat com a condició de l’humanisme. %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %I Societat catalana d’estudis clàssics %C Barcelona %V Annexos 2 %P 87-113 %G eng %0 Book Section %B Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona %D 2004 %T Joaquim Balcells, el llatinista de la Universitat Autònoma %A Vidal, Josep Lluís %E Malé, Jordi %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %K 00 biografia %K 00 estudi històric %K 02 Classicisme %K 02 Modernisme %K 02 Noucentisme %K 02 Renaixença %K 03 influència %K 03 llengua %K 03 recepció %K 04 traduccions directes %K 06 literatura catalana %K 06 literatura llatina %K 07 Fundació Bernat Metge %K 07 Universitat de Barcelona %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K Balcells, Joaquim %X Aproximació a la trajectòria literària i acadèmica de Joaquim Balcells, amb l’estudi de la seva influència a la universitat i a l’estudi de la literatura llatina clàssica. %B Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona %I Universitat de Barcelona %C Barcelona %P 93-106 %G eng %0 Book Section %B Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona %D 2004 %T Jordi Rubió i Balaguer, professor i Mestre (Introducció a Humanisme i Renaixement) %A Batllori, Miquel %E Malé, Jordi %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %K 00 biografia %K 00 estudi històric %K 02 Classicisme %K 02 humanisme %K 02 Noucentisme %K 02 Renaixement %K 03 cultura %K 03 ideologia %K 03 llengua %K 03 poètica %K 06 literatura catalana %K 06 literatura llatina %K 07 Fundació Bernat Metge %K 07 Universitat de Barcelona %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K 1939-1975 %K 1975-XXX %K Rubió i Balaguer, Jordi %X Miquel Battlori analitza la personalitat de Jordi Rubió i Balaguer, destacant la seva faceta de historiador de la cultura i en particular la seva visió de l’Humanisme i del Renaixement i la concepció dels escriptors humanistes catalans. %B Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona %I Universitat de Barcelona %C Barcelona %P 107-116 %G eng %0 Journal Article %J Anuari Verdaguer %D 2001 %T L’estudio sobre Schiller de Josep Yxart: notes per a la recepció a Catalunya de l’obra de Frederic Schiller fins al 1895 %A Cabré, Rosa %B Anuari Verdaguer %V 10 %P 89-153 %G eng %0 Book Section %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %D 2003 %T L’humanisme ribià com a principi educatiu i de construcció nacional %A Malé, Jordi %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %E Malé, Jordi %K 00 estudi històric %K 02 Classicisme %K 02 Modernisme %K 02 Noucentisme %K 03 catalanisme %K 03 ideologia %K 03 influència %K 03 nacionalisme %K 03 recepció %K 04 traducció %K 05 assimilació %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 06 literatura llatina %K 07 Fundació Bernat Metge %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K Riba, Carles %X Jordi Malé estudia tres moments de la trajectòria de Carles Riba (finals dels anys deu, període d’entreguerres i el final de la guerra civil) en els quals els clàssics sempre han estat presos com a referència, amb la voluntat de vehicular uns certs continguts ideològics. %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %I Societat catalana d’estudis clàssics %C Barcelona %V Annexos 2 %P 143-163 %G eng %0 Book Section %B Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona %D 2004 %T Lluís Segalà: entre tradició i Noucentisme %A Miralles, Carles %E Malé, Jordi %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %K 00 estudi descriptiu %K 00 estudi històric %K 02 Classicisme %K 02 hel·lenisme %K 02 Modernisme %K 02 Noucentisme %K 03 estil %K 03 ideologia %K 03 influència %K 03 recepció %K 04 traducció %K 06 literatura catalana %K 06 literatura espanyola %K 06 literatura grega %K 07 Universitat de Barcelona %K 1890-1906 %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K Segalà i Estalella, Lluís %X Carles Miralles estudia la personalitat de Lluís Segalà i la seva aportació per al coneixement de la literatura clàssica a Espanya i Catalunya a través de les seves traduccions i el seu mestratge acadèmic. %B Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona %I Universitat de Barcelona %C Barcelona %P 67-77 %G eng %0 Book Section %B Polis i nació: política i literatura (1900-1939) %D 2003 %T Manuel de Montoliu i els clàssics %A Pòrtulas, Jaume %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %E Malé, Jordi %K 00 estudi històric %K 01 poesia %K 01 prosa %K 02 Classicisme %K 02 humanisme %K 02 Modernisme %K 02 Renaixença %K 03 ideologia %K 03 poètica %K 03 recepció %K 04 traducció %K 05 assimilació %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 06 literatura llatina %K 07 Fundació Bernat Metge %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K 1939-1975 %K Cambó, Francesc %K Ciceró %K Montoliu, Manuel de %K Riba, Carles %X Estudi sobre Manuel de Montoliu, especialment del seu interès pels clàssics i la seva col·laboració a la Fundació Bernat Metge. %B Polis i nació: política i literatura (1900-1939) %I Societat catalana d’estudis clàssics %C Barcelona %V Annexos 2 %P 273-280 %G eng %0 Book Section %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %D 2003 %T “Més que una joia un deure”. Carles Riba traductor de Plutarc %A Mestre, Francesca %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %E Malé, Jordi %K 00 estudi descriptiu %K 00 estudi històric %K 01 narrativa %K 02 Classicisme %K 02 hel·lenisme %K 02 humanisme %K 02 Noucentisme %K 03 catalanisme %K 03 ideologia %K 03 política %K 03 recepció %K 04 traducció %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 07 Fundació Bernat Metge %K 1890-1906 %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K Plutarc %K Riba, Carles %X Anàlisi de la traducció de Riba de Vides Paral·leles de Plutarc, no centrada en l’estudi filològic sinó des del punt de vista de la construcció d’una ideologia nacional a Catalunya entre 1900 i 1939. %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %I Societat Catalana d’Estudis Clàssics %C Barcelona %V Annexos 2 %P 115-130 %G eng %0 Book Section %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %D 2003 %T El periodisme de Joan Crexells %A Cabré, Rosa %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %E Malé, Jordi %K 00 estudi històric %K 01 assaig %K 02 Classicisme %K 02 hel·lenisme %K 02 Noucentisme %K 03 estil %K 03 influència %K 03 nacionalisme %K 03 periodisme %K 05 assimilació %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K Crexells, Joan %K Homer %K Plató %K Tucídides %X Crexell va mantenir al llarg de la seva vida una preocupació contínua per l’Estètica, la literatura i les arts i una predilecció per la literatura i el pensament grecs. Per exemple, considerava de gran importància, entre d’altres, les obres de Plató, Homer i Tucídides. Tot això ho projectava sobre la cultura i la societat catalana com un element necessari per a la formació de la seva concepció nacional de Catalunya. %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %I Societat catalana d’estudis clàssics %C Barcelona %V Annexos 2 %P 193-216 %G eng %0 Book Section %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %D 2003 %T La polis de Joan Crexells %A Jufresa, Montserrat %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %E Malé, Jordi %K 00 estudi històric %K 02 Classicisme %K 02 hel·lenisme %K 02 humanisme %K 02 Noucentisme %K 03 catalanisme %K 03 filosofia %K 03 recepció %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K Crexells, Joan %X L’objectiu d’aquest treball és mostrar la influència del model grec en l’anomenada “segona generació noucentista”, i se centra en un del seus representants més ben dotats i més il·lustratius del tipus d’intel·lectual que aquest corrent genera a Catalunya: Joan Crexells, en qui conflueixen filologia, filosofia i algunes altres disciplines. %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %I Societat catalana d’estudis clàssics %C Barcelona %V Annexos 2 %P 165-191 %G eng %0 Book Section %B Del Romanticisme al Noucentisme. Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona %D 2004 %T Pompeu Fabra, un catedràtic extraordinari %A Bonet, Sebastià %E Malé, Jordi %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %K 00 estudi històric %K 02 Classicisme %K 02 Modernisme %K 02 Noucentisme %K 02 Renaixença %K 03 estil %K 03 història de la llengua %K 03 ideologia %K 03 llengua %K 03 nacionalisme %K 06 literatura catalana %K 07 Universitat de Barcelona %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K Fabra, Pompeu %X Sebastià Bonet ens fa un retrat de la personalitat de Pompeu Fabra i de la seva trajectòria acadèmica, destacant els moments i les aportacions més importants. Es centra en el seu paper de President del Patronat de la Universitat de Barcelona, un cárrec molt important perquè el Patronat va redactr l’Estatut de la Universitat i va prendre decisions significatives sobre el funcionament de la Institució. %B Del Romanticisme al Noucentisme. Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona %I Universitat de Barcelona %C Barcelona %P 79-92 %G eng %0 Book Section %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %D 2003 %T Els primers humanistes catalans segons Lluis Nicolau d’Olwer %A Alsina i Keith, Victòria %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %E Malé, Jordi %K 00 estudi històric %K 02 Classicisme %K 02 edat mitjana %K 02 humanisme %K 02 Modernisme %K 02 Noucentisme %K 03 ideologia %K 03 influència %K 03 recepció %K 05 assimilació %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 06 literatura llatina %K 07 Fundació Bernat Metge %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K Nicolau d’Olwer, Lluís %K Rubió i Lluch, Antoni %X Estudi de la visió de Nicolau d’Olwer de la presència dels clàssics al llarg de la cultura catalana medieval, del coneixement que en tenia i els treballs que hi va dedicar. L’autora es centra en l’anàlisi de dues influències importants: la de Rubió i Lluch i la dels corrents de l’època que exaltaven dels clàssics grecollatins. %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %I Societat catalana d’estudis clàssics %C Barcelona %V Annexos 2 %P 67-85 %G eng %0 Book Section %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %D 2003 %T Significació dels Himnes Homèrics de Joan Maragall a Carles Riba %A Torné i Teixidó, Ramon %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %E Malé, Jordi %K 00 estudi històric %K 01 poesia %K 01 poesia èpica %K 02 Classicisme %K 02 humanisme %K 02 Modernisme %K 02 Noucentisme %K 03 ideologia %K 03 influència %K 03 recepció %K 04 traducció %K 04 traduccions directes %K 05 assimilació %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 1890-1906 %K 1906-1923 %K Homer %K Maragall, Joan %K Riba, Carles %X Ramon Torné analitza la influència i la relació entre Joan Maragall, que representa una poesia oposada al cànon poètic i estilístic noucentista, i Carles Riba, que s’insereix de ple dins del corrent del nou-cents i que ha fet traduccions segons els paràmetres de la poesia classicitzant. Es tracta d’una doble connivència que aquí s’analitza a partir de les consideracions sobre els Himnes Homèrics de Maragall i la traducció de l’Odissea de Riba de 1919. %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %I Societat catalana d’estudis clàssics %C Barcelona %V Annexos 2 %P 131-141 %G eng %0 Book Section %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %D 2003 %T Els tràgics grecs, entre el Modernisme i el Noucentisme %A Malé, Jordi %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %E Malé, Jordi %K 00 estudi històric %K 01 tragèdia %K 02 Classicisme %K 02 hel·lenisme %K 02 Modernisme %K 02 Noucentisme %K 03 crítica %K 03 influència %K 03 mitologia %K 03 recepció %K 04 traducció %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 07 Fundació Bernat Metge %K 1890-1906 %K 1906-1923 %K 1923-1939 %K Èsquil %K Eurípides %K Sòfocles %X L’objectiu d’aquest treball és resseguir i interpretar la presència d’Èsquil, Eurípides i Sòfocles en la literatura catalana del començament del segle XX, bàsicament en dos aspectes: les traduccions de la seva obra i la seva presència en els textos de crítica literària de l’època. %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %I Societat catalana d’estudis clàssics %C Barcelona %V Annexos 2 %P 235-254 %G eng %0 Book Section %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %D 2003 %T Ús ideològic del concepte de “classicisme” durant el Noucentisme %A Murgades, Josep %E Cabré, Rosa %E Jufresa, Montserrat %E Malé, Jordi %K 00 estudi històric %K 01 poesia %K 01 prosa %K 02 Classicisme %K 02 humanisme %K 02 Modernisme %K 02 Noucentisme %K 02 Renaixença %K 03 catalanisme %K 03 ideologia %K 03 influència %K 03 llengua %K 03 recepció %K 05 assimilació %K 06 literatura catalana %K 06 literatura grega %K 06 literatura llatina %K 07 Fundació Bernat Metge %K 1906-1923 %X Estudi sobre el classicisme a Catalunya durant el Noucentisme, amb l’anàlisi dels trets més comuns en aquest discurs de valoració dels clàssics i de l’ús ideològic que se’n va fer des d’un punt de vista lingüístic, polític i cultural. %B Polis i nació. Política i literatura (1900-1939) %I Societat catalana d’estudis clàssics %C Barcelona %V Annexos 2 %P 9-32 %G eng